Temps

Quina mania tenim els humans de controlar el temps, dividim els nostres dies en períodes exactes de temps: hores, minuts, segons... Fem servir els nostres rellotges per mesurar-lo el més acuradament possible i fins i tot, els més exactes es sincronitzen amb un rellotge atòmic que és la panacea de la mesura del temps... Sabem que a una hora determinada hem d'anar a treballar, que a una altre hora hem quedat amb certa persona, que tenim tantes hores per dinar, o que la propera classe dura tantes hores... L'ésser humà s'ha tornat un esclau de la mesura del temps, i al final sempre acabem dient "no tinc temps!".

Però no es adonem que el nostre cos no és un rellotge atòmic, el nostre cos te els seus mecanismes per controlar el temps d'una manera bastant acurada i sap quan ha de descansar i quan ha de llevar-se, però, li semblen iguals totes les hores al nostre cos? Quantes vegades hem dit: "Ja és l'hora? M'ha passat volant!" O: "Aquesta hora és interminable!".

Tenim una percepció del temps subjectiva i depèn del nostre estat d'ànim si el temps passa o no ràpid. També crec que és una qüestió d'edat, a més edat més ràpid passa el temps, tot i que segons el rellotge atòmic els períodes de temps són sempre els mateixos...

L'home, doncs ha aconseguit mesurar el temps de manera acurada, però la veritat és que seguirem immersos en la muntanya russa del temps, en l'acordió que s'aixampla o s'estreny depenent del nostre estat d'ànim, i del que mai podrem fugir...

Gràcies a tots i fins aviat!