Punxades

Caminava cap a la seva destinació pel seu propi peu, però tenia por. No ho desitjava i el cap li deia que tornés enrere, però el dolor l'empenyia, i només de pensar-hi ja li agafaven calfreds.

Va travessar el llindar de la porta. Ja no hi havia marxa enrere. El van ficar en una petita habitació i el van obligar a despullar-se. Tremolava de por. No desitjava que arribés el moment en que li perforessin la pell per totes bandes, però ja no podia fugir. Estava estirat boca avall, amb els ulls tancats, quan de sobte l'home que manipulava aquells instruments va entrar. Només el va sentir, perquè va preferir mantenir els ulls tancats.

La primera fiblada el va agafar per sorpresa, va ser una punxada aguda i molt breu a la base del coll, immediatament van continuar altres punxades de la mateixa intensitat, a l'espatlla esquerra, a la base de la columna, als turmells. A cada punxada el seu cos es tensava esperant la propera. Finalment el llum es va apagar, no sabia si moure algun múscul per por a que algun d'aquells estris es clavés més en la seva pell.

Va perdre la noció del temps, potser van passar minuts o hores fins que el llum va tornar i aquell home va treure-li aquelles punxes del cos. Es va relaxar. Va poder vestir-se i marxar d'aquell lloc. El dolor ja no era tant intens, havia minvat bastant. Potser aquella experiència no havia estat tant desagradable com ell esperava. La propera vegada intentaria relaxar-se des del principi.

De fet l'acupuntor ja l'havia citat per a una nova visita...