Satisfacció

De sobte va sonar una melodia extranya al meu mòvil... Una trucada del meu operador? Segur que volien oferir-me alguna promoció de les seves...

"Buenos dias le llamo de su operador y quiero hacerle una pequeña encuesta!" Era una veu llatinoamericana, no sé per què tots els que truquen oferint coses de companyies telefòniques son veus llatinoamericanes...

"Sí, dime" l'educació sempre per endavant...

"Si quisiera cambiarse de móbil cómo le gustaria que fuese!"

"Hombre de momento no tengo pensado cambiarme el móbil, estoy bien con el que estoy y hasta que no deje de funcionar no pienso cambiarlo..." Sempre em diuen que si tothom fos com jo les companyies de mòvils ja haguéssin anat a la bancarrota...

"Pero si quisiera cambiarlo, como lo querría?!"

"Hombre si lo cambiara, me gustaria que tuviese radio y MP3", ja que canviem, doncs què menys que això, així tindria tot en un mateix aparell...

"Bien de acuerdo, así que a usted le gustaria un celular que llevase cámara, rádio, MP3, que sea ligero y manejable...!"

"Para para, yo solo te he dicho con rádio y MP3, y te añado que a ser posible con los menús en catalán..."

"De acuerdo, usted sabe que con nuestra promoción puede obtener un móbil con las caracteristicas que usted desea y a mitad de precio? Desea que lo apunte a nuestra promoción sin ningún coste para usted?!"

"Bueno, vale..."

"De acuerdo, por favor no se retire!"

En aquest moment havia de sonar una música d'espera, però no se sentia res... Passats pocs minuts jo donava veus al telèfon, però ningú contestava i finalment va sonar el senyal de que la comunicació s'havia tallat... I ara què? Estava apuntat o no? Tindria finalment mòvil nou? No em tornaven a trucar així que la solució a les meves questions passava per prendre jo la iniciativa...

Després de les locucions automàtiques de rigor per fí vaig poder contactar amb una veu ja més autòctona i de veritat, i li vaig explicar tot el que m'havia passat...

"Espere un momento, no se retire por favor"... Inmediatament va sonar el senyal de tall de comunicació... Tenia la sensació de estar fent una mica l'idiota, si realment jo no volia canviar-me el mòvil, per què punyetes estava trucant? I a sobre la meva companyia de telefons no donava cap garantia de funcionar si a ells mateixos, que intentaven colocar-me una promoció, se'ls tallava la comunicació cada dos per tres!!

Però no vaig donar-me per vençut! Ara volia tota la informació que pogués sobre l'afer! Així que vaig trucar de nou! Unes quantes locucions automàtiques després ja tornava a parlar amb una veu encara més autòctona... Som-hi de nou a explicar-ho tot! Al menys la trucada era gratuïta.

"Ho sento però jo no puc gestionar aquesta informació, però pots adreçar-te a un altre número de pagament en que et podrán informar..." Fantàstic, ara havia de trucar a un número de pagament? Al menys aquest cop no s'havia tallat la comunicació... Vaig pensar de deixar-ho còrrer... Però i si m'havien apuntat? I si havia de fer alguna gestió addicional? I si ja m'havien assignat un nou terminal?

Després de l'enessima locució automàtica, i de tornar a explicar tota la història des de l'inici, la nova veu em va aclarir molts dubtes:
"Sí, l'han apuntat a la promoció, i veig que ha quedat constància de que vostè volia que el nou mòvil tingués els menús en català. De tota manera jo li aconsello que s'adreci a una botiga i allà podrà veure els models que mé l'interessin. Si li sembla be, jo li envio un codi promocional que caduca als 5 dies, i si no el vol fer servir, no passa res."

"Ah, d'acord" vaig dir jo, semblava que finalment gaudiria d'una solució raonable per aquell guirigall...

"Doncs li passo amb la locució automàtica després de la qual rebrà un missatge de text amb el codi promocional per a bescanviar els punts a la botiga. No pengi, siusplau."

I en aquell moment va sonar la veu automàtica : "Opción temporalmente fuera de servicio, por favor vuelva a intentarlo más tarde...." El meu estupor (i soposo que la meva cara d'idiota) van crèixer en aquell instant fins a límits insospitats i la meva resposta final va ser: "Que els donguin!!" Al cap i a la fi jo no volia canviar de mòvil!!

Dies més tard vaig tornar a rebre una trucada del meu operador:

"Tenim constància que recentment ha contactat amb el nostre servei al client, seria tant amable de respondre algunes preguntes?" Era una veu femenina molt amable i realment autòctona...

"I tant, cap problema..." l'educació sempre per endavant.

"Es tracta d'avaluar el grau de satisfacció de diferents aspectes del nostre servei, siusplau puntui del 0 al 5..."

Pobreta, no va poder sumar gaire...

Polaritat

Ell sap que la seva percepció de les coses no és com la dels altres.

La gent normal veu les coses només en dos colors: blanc o negre, i això condiciona també la resta de les seves vides... El Be i el Mal, veritat i mentida, dreta i esquerra, amor i odi, ric i pobre, tonto i llest, simpàtic i antipàtic...

Tots tendeixen a reduïr la vida a dos posicions oposades, polaritzades... Blanc o negre... Però ell te una percepció diferent del món.

Si una cosa li ha ensenyat la seva acromatòpsia és que la vida te un ventall infinit de matisos de gris.

Al teu costat

Com el mocador que eixuga les teves llàgrimes.
Com la taula a la que etzibes un cop de puny quan estàs enrabiada.
Com la bena que tapa la teva ferida.
Com la manta que t'envolta quan tens fred.
Com el vano que et dona aire quan tens calor.
Com l'aigua que beus quan estàs assedegada.
Com la vianda que menges quan tens gana.
Com l'ènciclopèdia que consultes quan tens algun dubte.
Com la música que escoltes per a relaxar-te.
Com el llapis que dibuixa les teves imatges mentals.
Com el còmic que et fa passar bones estones.
Com el sabó que et neteja la pell.

Com totes aquestes coses, fes-me servir. Perquè jo també sóc al teu costat. L'única diferència entre elles i jo és que jo t'estimo.

Música

Aquesta successió de sons a la que nosaltres anomenem música forma part de les nostres vides. Abans de ser capaços de fer-la per nosaltres mateixos ja flotava al nostre voltant de forma natural, després vam voler imitar-la, crear-la, i el resultat va ser, i continúa sent, impressionant. A tots els nivells.

A través de la música som capaços de transmetre estats d'ànim que no fa falta traduïr a cap idioma, doncs la música és un llenguatge únic que tots entenem. Podem transmetre alegria, tristor, ràbia, dolor... Fins i tot podem descriure paisatges (qui no ha escoltat les quatre estacions de vivaldi i ha imaginat un rierol o una tempesta d'estiu), batalles, triomfs, fracassos... La música forma part de nosaltres, és innata doncs ja l'escoltem abans de nèixer.

Diuen que les matemàtiques són el llenguatge universal. Però qué és la música sinó una manifestació de les matemàtiques? Les sondes Voyager, llançades a l'espai al 1977, porten un disc d'or ple de música de tot el món, destinat a comunicar-se amb alguna civilització extraterrestre. Seràn ells capaços d'entrendre aquest llenguatge? Només el temps ho dirà, tot i que potser nosaltres mai arribem a descobrir-ho (al menys en aquesta vida).

La música forma part de nosaltres, i en concret és una part molt important de la meva vida. I per això, a partir d'avuí té una secció en aquest espai. Espero que la gauidu.

Gracies a tots i fins aviat!

Punxades

Caminava cap a la seva destinació pel seu propi peu, però tenia por. No ho desitjava i el cap li deia que tornés enrere, però el dolor l'empenyia, i només de pensar-hi ja li agafaven calfreds.

Va travessar el llindar de la porta. Ja no hi havia marxa enrere. El van ficar en una petita habitació i el van obligar a despullar-se. Tremolava de por. No desitjava que arribés el moment en que li perforessin la pell per totes bandes, però ja no podia fugir. Estava estirat boca avall, amb els ulls tancats, quan de sobte l'home que manipulava aquells instruments va entrar. Només el va sentir, perquè va preferir mantenir els ulls tancats.

La primera fiblada el va agafar per sorpresa, va ser una punxada aguda i molt breu a la base del coll, immediatament van continuar altres punxades de la mateixa intensitat, a l'espatlla esquerra, a la base de la columna, als turmells. A cada punxada el seu cos es tensava esperant la propera. Finalment el llum es va apagar, no sabia si moure algun múscul per por a que algun d'aquells estris es clavés més en la seva pell.

Va perdre la noció del temps, potser van passar minuts o hores fins que el llum va tornar i aquell home va treure-li aquelles punxes del cos. Es va relaxar. Va poder vestir-se i marxar d'aquell lloc. El dolor ja no era tant intens, havia minvat bastant. Potser aquella experiència no havia estat tant desagradable com ell esperava. La propera vegada intentaria relaxar-se des del principi.

De fet l'acupuntor ja l'havia citat per a una nova visita...

Temps

Quina mania tenim els humans de controlar el temps, dividim els nostres dies en períodes exactes de temps: hores, minuts, segons... Fem servir els nostres rellotges per mesurar-lo el més acuradament possible i fins i tot, els més exactes es sincronitzen amb un rellotge atòmic que és la panacea de la mesura del temps... Sabem que a una hora determinada hem d'anar a treballar, que a una altre hora hem quedat amb certa persona, que tenim tantes hores per dinar, o que la propera classe dura tantes hores... L'ésser humà s'ha tornat un esclau de la mesura del temps, i al final sempre acabem dient "no tinc temps!".

Però no es adonem que el nostre cos no és un rellotge atòmic, el nostre cos te els seus mecanismes per controlar el temps d'una manera bastant acurada i sap quan ha de descansar i quan ha de llevar-se, però, li semblen iguals totes les hores al nostre cos? Quantes vegades hem dit: "Ja és l'hora? M'ha passat volant!" O: "Aquesta hora és interminable!".

Tenim una percepció del temps subjectiva i depèn del nostre estat d'ànim si el temps passa o no ràpid. També crec que és una qüestió d'edat, a més edat més ràpid passa el temps, tot i que segons el rellotge atòmic els períodes de temps són sempre els mateixos...

L'home, doncs ha aconseguit mesurar el temps de manera acurada, però la veritat és que seguirem immersos en la muntanya russa del temps, en l'acordió que s'aixampla o s'estreny depenent del nostre estat d'ànim, i del que mai podrem fugir...

Gràcies a tots i fins aviat!

Bona gent

Escoltant les notícies sembla que la bona gent ja no existeix, que tot el que passa al món són desgràcies i que al cap i a la fi tothom va a la seva i ningú no te cap interès pels petits o grans problemes de l'altri...

Però una visió més detallada del nostre voltant ens indica que tothom te alguna cosa bona dins seu, de manera més o menys intensa, de manera més o menys interessada, però bona al cap i a la fi... És bo aquell que no ha ajudat a algú que troba estès al carrer? O algú que no ajuda a altre a fer front uns malfactors? Jo no diria que no, potser diria que és poruc, aquesta societat ens ha ensenyat a ser porucs, però no a ser dolents. Ser bons és una cosa que portem a dins, i tot i que ens considerin la persona més dolenta i egoista del món, és segur que algun dia o altre farem alguna cosa bona i altruista per a algú que no coneixem...

Així que gràcies a tots i fins aviat!

Això és el que faré....

Doncs sí, seguiré el consell que m'han donat i començo aquest blog amb cap pretensió excepte la d'anar escrivint aquí cada dia (o casi) allò que em ve al cap en el moment... Potser de vegades seran coses que els pocs que llegeixin això (pocs, cap? és igual) no entendràn, però que segurament per a mi sí que tindrà sentit... Tampoc espereu que aparegui cap imatge al principi, tot i que si al final algú m'ho demana doncs sí que poden apàreixer, però la veritat és que aquest espai ha de servir per expresar-me de manera escrita...

I així neix aquest blog, i s'anomena així perquè això és el que m'han dit i escrit: "Escriu el que vulguis", així que això és el que estic fent, i faré...

Gràcies a tots i fins aviat!